11 de agost de 2017

Viure al paradís

Fa unes setmanes vaig tenir l’oportunitat (jo diria sort) de poder visitar Eivissa. 4 dies intensos, de matinades, caminades i, també, bona companyia. És una illa a la qual tenc una estimació especial. M’agrada, i molt, i hi tenc bons amics. Però sempre que visit aquesta preciosa illa torn a casa amb sentiments contradictoris.

 

Sembla que Eivissa és coneguda en l’àmbit mundial. La seva “marxa” atreu milers i milers de persones cada any en pelegrinatge a la meca de la diversió, tal com ells ho entenen. Supòs que totes aquestes persones coneixen noms com Amnesia, Space o Pacha, autèntics santuaris del descontrol i d’altres coses. Probablement, però, la gran majoria d’aquest personal desconeixen altres llocs que són els que, per jo, fan de la pitiüsa major un lloc molt atractiu. Estic parlant des de petits racons com es Pou des Lleó, fins a espais de gran extensió com Ets Amunts, la zona més verge i amb el més espectacular paisatge d’Eivissa.

 

Es Pou des Lleó, un preciós troç de la costa d’Eivissa

Els dies que he estat a Eivissa he pogut veure velers donant la volta a Es Vedrà i Es Vedranell. Els ocupants criden com a locos, impassibles davant l’espectacle natural que tenen davant. La mateixa actitud a la costa de Cala d’Hort, amb un raig de cotxos tot terreny trepitjant els camins de terra, conduïts per un guia que, una vegada desembarcats els clients, no té més idea que convidar-los a fotre crits a l’aire, com si d’una conquesta medieval es tractes, sense tenir en compte l’espectacularitat dels penya-segats o la bellesa de l’aigua que els envolta.

 

Ets Amunts, el meu espai natural preferit.

Si, molts de visitants mostren una ofensiva falta de respecte per la terra, per la gent que hi viu, per tot. És difícil d’entendre, gent salvatge sense escrúpols, ni gust, ni capacitat per veure més enllà d’un tassó ple d’alcohol o del fum generat per sustàncies diverses. (se nota que estic enfadat?) Un munt d’empreses, locals i estrangeres, suquen i exploten en el pitjor sentit de la paraula un territori que, a ulls meus sembla totalment desemparat, sense cap protecció efectiva. Que fan al respecte els qui comanden? M’estim més no parlar-ne.

 

Al final, qui ho passa pitjor no som jo, un visitant ocasional, sinó els eivissencs i eivissenques, persones que, vistes des de defora, sembla que viuen al paradís. Un paradís, però, que els hi és espoliat molts mesos a l’any pels turistes de gatera i pastilles.

 

L’icona d’Eivissa, Es Vedrà.

Sembla que aquest estiu a Eivissa hi haurà problemes d’aigua, segurament n’hi ha que passen pena per si no poden fer la festa de l’espuma. Que no es preocupin, poden utilitzar qualsevol altre líquid per fer l’espuma, segur que ningú s’en dóna compte.

 

I una reflexió: seria possible un altre tipo de turisme a Eivissa? Més tranquil, menys nombrós, més respectuós? I a Formentera? I a la mateixa Mallorca? Jo vull pensar que si, que els illencs estaríem disposats a perdre una part del nostros bens materials (tants d’ells innecessaris) per guanyar un futur més esperançador i més respectuós amb la terra i amb la gent.

 

Sebastià.

RECENT POSTS